Inici de la pàgina

dibuix d'un ocell

colors de la web: vermell, gris i negre

Mapa de la web
Disseny: CB © Elipse gràfica i webs
2012 • XHTML 1.0 / CSS 2.1

foto de Baldovino i quadre

Periodistes i poetes escriuen sobre l'obra de Angel Baldovino

Lírica abstracció

Àngel Baldovino va néixer a Buenos Aires, però fa 35 anys que viu a Mallorca. En esmentar que ja podem considerar-lo "nostre", l'artista assenteix amb enigmàtic somriure, mentre va mostrant alguns dels seus màgics llenços, tots de gran format, realitzats entre 2012 i 2013 .

La poesia, la música i la natura sempre han estat i són les fonts inesgotables de la seva inspiració. Baltasar Porcel , amb analítica mirada crítica i paraula tan precisa com aliada, va escriure el 1978: "Hi ha pintors exhausts i n'hi ha que per pinzellada plasmada semblen exigir vint formulacions plàstiques més. Baldovino es troba allà. És un pintor amb el futur obert ".

Efectivament, Porcel no s'equivocava, ja que la fórmula creadora de Baldovino segueix amb el pas del temps evolucionant nítidament , perfilant aromes, colors i emocions de vida. En donen fe obres com "Els camins del silenci", " Fructífera soledat , "Abisal "... exquisites pintures de sorprenent lluminositat i sinuoses formes arquitectòniques.

Sobre un cavallet, descansa una tècnica mixta - oli de gran bellesa, les nues branques semblen abraçar la desvalguda humanitat, titulada al dors "El pi d'Alaró", amb subtil i jovial sornegueria Baldovino comenta: "el poeta tenia el pi de Formentor, jo tinc el pi d'Alaró".

Gudi Moragues

Diari Ultima Hora, Palma, 2013

Pugna y vida

L'art d'Angel Baldovino és de pugna i vida. Un art primigeni, perquè la seva crispada expressió prové de les vísceres: humanes, animals, vegetals. Això braços com garfis, la mirada boja que pot ser d'un ocell o d'un home en els límits, les formes de matèria encara habitada per la saba i que pot provenir de la destrossada acumulació d'un sòl selvàtic... Després, el color: la palpitant puresa de les vísceres en els blaus, en els vermells, en els siena, en el groc. Baldovino construeix com un càntic que neix: la veu determina la paraula.

Després, com ombrejant el quadre, rústic bastida de geometria i de esperpèntiques figures reals. Hi ha aquí, sí, ressons de la pintura del nostre segle, des de Picasso a Clavé, de qui sigui. Però apunten també les arcaiques obsessions jeràrquiques i geomètriques de l'Amèrica precolombina, la de les arquitectures com un tron. I què hi ha aquí de la màscara africana? Ganyota i dur traç cromàtic, amenaça i folklore. Una foscor racial resolta per Baldovino amb brillantor instantània, dansaire.

D'altra banda, després de veure una exposició d'aquest artista argentí afincat a Mallorca -almenys per ara- i provinent d'una llarga estada italiana, es té la impressió que ens trobem davant una matèria que només comença el seu camí. Pugnacitat, el primigeni, apareixen de nou. Hi ha pintors exhausts i n'hi ha que per pinzellada plasmada semblen exigir 20 formulacions plàstiques més. Baldovino es troba allà. És un pintor amb el futur obert.

Baltasar Porcel

Sant Elm, 1978

Baldovino, l'àngel

Si hi ha una poesia "total", també es pot parlar d'una pintura "total". I, dins d'aquesta, si hi ha un pintor "total", aquest és Àngel Baldovino. I no només en un puntual sentit. És artista de diversos estils i de moltes tècniques; pintor i dibuixant. Darrerament se li ha etiquetat en el món de l'abstracció. Abstracció lírica o poètica. Però no cal oblidar la seva extensa pràctica d'un realisme meticulós.

Hi ha hagut un parèntesi en el seu fer, motivat per diverses contrarietats.

Arran de la seva exposició al Centre Cultural Julio Cortázar, l'Ajuntament de Madrid, vaig escriure a la revista "Per lliure", n º 19 que Sant Isidre "va ressuscitar" a Baldovino. Allà comentava: "Hi ha una clara evolució en la seva pintura que es concreta en un major volum i profunditat, en una composició més matèrica, algun ús de l'espàtula i l'ús dels colors més ocres, sense deixar els seus fantàstics blaus mediterranis".

Ara, animat pels seus "Amics de Baldovino", que són nombrosos mallorquins i molts pintors i poetes, representats per 33 artistes i un poeta, s'ha fet possible el que puguem veure-li i contemplar la seva obra. Que, com sempre i com el seu nom, té "àngel".

Esteban Pisón

Palma, 1994

Exercici d'arc de Sant Martí

Vermell volcà de incandescent ímpetu.
Ataronjada muntanya on el sol reclina el somni de crepuscle.
Groc estany de cervesa que embriaga el galop del cavall.
Verd ram d'aliments vegetals adormits al cistell de la botiga.
Blau mediació de la mar que accepta l'aeri contacte de la gavina.
Anyil abatiment que la tristesa acompanya en el silenci de l'agresta nit.
Violaci tors de noia plorant la temptació del temps.
Angel Baldovino criatura crispada que no para de propagar els seves tons terrenals.

José María Forteza

Mallorca, 1979

Al peu de la finestra

A l'amic Baldovino

Al peu de la meva finestra que dóna
al món, s'inicien tots
els camins.
Importa saber-ho encara que no es pretengui abastar-los
ni caminarlos ni conèixer-los.
Sempre es pot fer ús d'un d'ells
quan s'entelen els vidres, trepiden
les prestatgeries i un generalitzat deteriorament
desacredita la nostra casa amb fragilitats
absurdes, histèries i nits toves
que presagien matins buides com gàbies.

Doncs, sí, senyores i senyors,
des de la meva finestra que dóna al món,
des d'aquest màgic punt geogràfic que habito,
Cregui o no, s'inicien tots els camins
que són el viure.

Marcelo Covián

Cadaqués 1981 – Barcelona 1997

Notes per l'estrateg cromàtic

“For simple sights, I had no eye”, Robert Graves

Fidel al convit de transfiguració ofert per Rilke en la "Setena Elegia" duinesa, el pintor argentí Angel Baldovino reconstrueix interiorment-emancipant el seu crit de la grossera realitat-les seves visions múltiples.

En el seu delirament plàstic registra amb inquieta tendresa-i com menyspreu a la informáticocisoria-els límpids tremolors de la natura alúmbrica, renovada sempre en el seu desig inesgotable de oferir-se.

Angel doblega un diminut cos i el sacseja entre vegetals per espiar atent, retenir l'ornamentació natural del semovent insecte que estremeix vibrant amb el seu excitat vol a les baladres.

El seu paisatge mental replica contundent al panorama establert (decretat), servil en el seu devota i obstinada admiració a immòbils-immutables muntanyes-, lacias oliveres extintes, socarrimades per la mera reiteració.

Desprès del contundent i il.lusori contorn, abraça imaginàries siluetes en un territori obert a la ludicia, convocant una nova dansa conjugativa i seminal, ritmada internament amb aindiada innocència.

A aquest il.luminat del color que commogut es "ensopega amb la petita llum incontenible" li atorga el poeta Jorge G. Aranguren "la propietat de blaus i violetes" estallantes, torbadors al crepitar en audaços acords.

Recull desitjant el veloç testimoni de Turner, aquest altre dervix avançat, capaç de rezagar al vacu sorollisme de l'accelerat modern i a la despietada exigència de banalitat que ara patim.

Andoni Sarriegi

Antologia extractada de “Angel Baldovino. Retrospectiva”. 2006. Editada per l'Ajuntament de Palma i la CAM.