Inici de la pàgina

dibuix d'un ocell

colors de la web: vermell, gris i negre

Mapa de la web
Disseny: CB © Elipse gràfica i webs
2012 • XHTML 1.0 / CSS 2.1

foto de Baldovino i quadre

Angel Baldovino - Biografia

A l'Argentina

Va néixer a Buenos Aires, el 29 de juliol de 1929. D'origen italià, era el petit de tres germans d'una família humil que vivia al barri de Pompeia. A l'escola, li agradava dibuixar mapes, col.leccionava estampes d'ocells, observava els vaixells que venien per l'Atlàntic, convençut que un dia farien possible la seva trobada amb Europa. Tenia molt clar que volia ser un gran artista. La seva mare confiava que el seu fill aconseguiria el seu somni i que per a això hauria de treballar de forma constant i no perdre mai l'esperança.

Va abandonar l'escola per posar-se a treballar. En el seu temps lliure dibuixava a totes hores. A Misiones, on residia la seva àvia, captava, a través del grafit, les formes de la naturalesa que li cridaven l'atenció. A Buenos Aires, recorria la ciutat a la recerca de llocs solitaris i escenes deshabitades que només ell semblava admirar.

Baldovino va començar a l'Escola de Belles Arts al 1949, però la va abandonar als pocs anys. Va continuar la seva formació al taller del mestre Demetrio Urruchúa, va aprofundir en l'organització espacial amb l'arquitecte i pintor Teresio Fara i es va iniciar en la tècnica del gravat amb Leonelo Muñeza. Es va educar en el món de l'art, peró va ser la vida mateixa i la seva incansable recerca, a través de la lectura i la pràctica pictòrica, les que li van ensenyar l'essència d'aquest món: qualcú podia trobar-lo a la plaça de Sant Telmo en una paradeta plena de papers amb dibuixos que representaven recòndits paratges de la ciutat.

A finals de la dècada dels seixanta es van produir una sèrie de canvis en la seva vida. El 1968 va formar una família, es va casar i va tenir un fill al que va posar el nom de Leonardo. Posteriorment, van tenir lloc les exposicions i la collita de premis.

Un dia entre tants en què Baldovino es trobava en la seva parada del mercat a la plaça de San Telmo, va succeir un fet inesperat. El director d'una famosa galeria de Venècia es va aturar a admirar les seves pintures i, per sorpresa de l'artista, li va proposar exposar a la seva galeria. La felicitat li va envair per complet, ja que allò significava la consecució d'un somni: viatjar al continent europeu, i exposar allà, concretamante a Itàlia, el bressol de l'art i el país d'origen dels seus avantpassats.

Cap a Venècia

Finalment al novembre de 1973 va exposar a la Galeria Bevilacqua La Massa, situada a la Plaça de Sant Marc de Venècia. En aquesta mostra es van poder contemplar els paisatges de ports i carrers solitaris realitzats a Buenos Aires. Va ser una il.lusió completa i culminada amb un rotund èxit per part del públic i de la crítica.

Es va instal.lar a Venècia durant dos anys i a aquesta exposició van seguir altres tres a la mateixa ciutat, a les galeries Fontana, Silvestre i Saint Lucia. A Itàlia no només va exposar, també va aprofitar per visitar museus i recórrer els seus carrers aprenent de l'art clàssic i renaixentista.

Retorn a Buenos Aires

A mitjans de la dècada dels setanta va tornar a Argentina i es va integrar en l'ambient plàstic local, oferint uns treballs que resumien la seva experiència europea.

En 1976 els esdeveniments polítics van tenyir de negre el panorama argentí. Va començar l'exili massiu de persones que van fugir d'un país rendit i sotmès, a causa de la por que sentien cap a la cruel dictadura. Entre aquests es trobava Baldovino, que no va dubtar ni un moment a embarcar-se de nou per creuar l'Atlàntic, aquesta vegada cap a Mallorca, convidat pel seu gran amic Cándido Ballester. L'artista va abandonar l'estil paisatgista i va presentar la seva tendència pictòrica més abstracta, influenciada per l'art originari d'Amèrica del Sud.

Mallorca, "l'illa de la calma"

Quan arribà a l'illa va conèixer a Rafael Jaume i a Esteban Pisón, amb qui va mantenir una formidable relació d'amistat i col.laboració al voltant de l'àmbit de la poesia.

A principis dels vuitanta, l'artista ja es trobava totalment integrat en el panorama cultural illenc. Posteriorment va estar residint llargues temporades entre Mallorca i Holanda. La seva pintura es va anar endinsant en l'àmbit de les emocions de l'ànima, influenciat per la llibertat d'esperit i de pensament que promovia el gran artista i teòric Kandinsky.

La poesia i la natura s'embranquen en la pintura de Baldovino donant lloc a una abstracció lírica, on les formes i els colors responen a una necessitat interior. L'assossec, la quietud, l'equilibri i l'harmonia es convierten en la temàtica de les seves composicions.

En 1988, va viatjar a Canàries i va conèixer a un marxant amb el qual va realitzar diferents mostres a Tenerife. Confiat i innocent, no es va adonar que aquell home estava venent l'obra sense dir-li res i el mercat illenc va acabar saturat de la seva pintura. Per això, es van veure obligats a viatjar a Madrid. En adonar-se de l'engany, l'artista, deprimit i adolorit, va optar per demanar auxili a les Germanes de la Caritat del centre d'acollida Sant Isidre. Allí va romandre en l'anonimat prop de tres anys, fins que li van fer un reportatge per a la revista Interviú. Quan va sortir en els mitjans i els seus amics mallorquins el van reconèixer, van començar a fer l'impossible per ajudar-lo.

A mitjans dels noranta, va tornar a Mallorca i la seva pintura es va anar endinsant cada vegada més en un món de somnis i il.lusions. En els seus quadres materialitza l'immaterial, l'eteri, esmicola els seus somnis, somnis hipotètics d'un món màgic, sempre cercant el sentit ocult de les coses, explorant el món de l'inconscient a la recerca de la bellesa absoluta, que està per sobre de la realitat.

Baldovino va treballar entre l'abstracció i la figuració. En les seves pintures més figuratives, apareixen motius de gran naturalisme. En canvi els ambients, la col.locació dels motius, ens transmeten un sentiment d'irrealitat. Durant 1996 i 1999, va realitzar exposicions on es va poder gaudir d'aquestes obres menys abstractes. Unes obres que difonen un sentit sobrenatural a través d'elements recognoscibles: peixos, papallones, perfils d'homes i dones, esferes, llunes i sobretot ocells... que adquireixen un caràcter simbòlic gairebé obsessiu.

Durant aquest període ja es va començar a parlar de matèria en les obres abstractes de Baldovino. El volum de les formes es potencia amb la inclusió de més pigment en els llenços. Però va ser amb el canvi de segle quan l'artista es va endinsar en el món del collage. El color segueix sent fascinant, utilitza tons molt intensos i plens de vida, que transformen la seva obra en una explosió d'alegria.

Baldovino, actual

L'artista continua treballant el món de l'abstracció, amb formes que marquen volum i profunditat; espais abstractes en què es pot reconèixer formes precises de la nostra realitat circumdant.

És la llibertat que sempre ha primat en les seves decisions i en la seva forma de vida la que li permet desenvolupar diferents tendències, sense més preocupació que l'obra en si mateixa. Baldovino ens obsequia amb uns llenços de meravellosos colors i intensos matisos que vibren, ens regala unes pintures de formes lliures i ondulades, que se superposen i s'entremesclen. En definitiva, una pintura intimista que ens transmet emocions.

Pilar Serra

(del llibre “Angel Baldovino, retrospectiva”. 2006)